El dia de posar-se guapo/a (però darrere de l'objectiu)

Avui, 29 de juny, cal fer una pausa, netejar bé les. òptiques i treure el barret. Sí, amics, amigues, coneguts i saludats: avui és el Dia Mundial de la Càmera.

Càmera NO.1 Pocket Kodak / Eastman Kodak / 1930

Aquest enginyós invent que va començar sent una caixa fosca gegant i que avui ens permet fer màgia. Perquè siguem sincers... què faríem sense ella (bé, ara quasi sense el mòbil)? Com immortalitzaríem els viatges, els paisatges brutals, els moments històrics o aquells somriures que no volem oblidar? (D'acord, i algun que altre tiberi de diumenge, que a les xarxes també s'ha de menjar amb els ulls).

Avui és el dia ideal per agrair-li la paciència a la teva companya de fatigues. Sí, parlem d'aquest cos de càmera que aguanta totes les teves rutes i d'aquells objectius que ens tornen bojos buscant el seu punt dolç —aquest punt d'obertura on l'òptica ho clava tot amb una nitidesa brutal—. Una fidel aliada que ho capta tot... excepte quan el destí et regala un bany de realitat. I és que, se suposa que la tecnologia ens ha de facilitar les coses, però a vegades sembla que només busqui mantenir-nos ben humils! Surt el maleït cartell de "No hi ha targeta", o la bateria es mor en el pitjor moment...

Però siguem sincers: no ens ve de nou. Abans del digital ja érem uns artistes del drama. Qui no ha disparat la foto del segle creient que tenia el rodet infinit, per acabar descobrint que la pel·lícula no s'havia enganxat a la guia, o directament s'havia quedat a casa? Canvien els formats, però els descuits són un clàssic atemporal!