El botó "fantasma" de la teva càmera: Com funciona la profunditat de camp (i per què molts consells d'Internet fallen)

Si mires bé tots els botons del cos de la teva càmera reflex (i de moltes mirrorless), just al costat de la muntura de l'objectiu, veuràs un botonet petit, sovint sense cap nom escrit. Si ets com el 90% dels mortals, el vas prémer el primer dia que vas tenir la càmera i vas pensar: "S'ha trencat. La pantalla o el visor s'han enfosquit". I no l'has tornat a tocar mai més.

Aquest és el famós botó de previsualització de la profunditat de camp. Un autèntic botó "fantasma" que molts manuals ni expliquen, que moltes càmeres modernes directament han eliminat, i que amaga un dels secrets millor guardats sobre com funciona realment la teva òptica.

Aquí t'explicaré per què serveix aquest botó, què és exactament la profunditat de camp (PdC) i per què el que llegeixes a Internet sobre "tancar el diafragma" t'està donant resultats pitjors dels que podries assolir.

Botó de profunditat de camp d'una de les meves càmeres

El gran detall: La teva càmera t'està enganyant (a mitges)

Per entendre el botó, primer has d'entendre com mira la teva càmera. Imagina que tens un objectiu molt lluminós, un f/2.8, però vols fer una foto de paisatge a f/11 o més tancat perquè t'han dit o has llegit que és el que cal fer perquè tot surti enfocat.

Quan tu mires pel visor o per la pantalla abans de prémer el disparador, la càmera NO està mostrant la imatge generalment amb el diafragma que has escollit, posem pel cas un f/11. Està treballant amb el diafragma més obert que tingui l'objectiu que has muntat.

Per què? Perquè necessita la màxima quantitat de llum possible per poder enfocar amb rapidesa i perquè tu hi vegis bé. El diafragma es manté obert al màxim i només es tanca al diafragma escollit (recordeu, per a aquest exemple el f/11) durant el temps d'exposició que has escollit.

I aquí rau el problema de consells molt generals: el que tu veus abans de disparar no és la realitat de la teva foto.

Què fa el botó fantasma? Obliga el diafragma a tancar-se a l'obertura que tu has triat (f/11) abans d'obturar. Per això ho veus tot més fosc (entra menys llum), de vegades gairebé negre, però a canvi, si deixes que l'ull s'acostumi, podràs veure exactament quina part de la foto quedarà enfocada i quina no.

La veritat del carrer: La profunditat de camp no és només el diafragma

Molts tutorials et diran en una simplificació:

• Vols el fons desenfocat? Obre el diafragma (f/2.8).

• Vols tot enfocat? Tanca el diafragma (f/11 en l'exemple).

A la pràctica, aquesta norma es queda molt curta. La profunditat de camp —és a dir, la zona de la foto que surt nítida— és un joc de quatre cartes, no d'una de sola:

1. El diafragma (l'obertura): Sí, influeix, ja ho hem vist. Números f/ petits (diafragma més obert), menys zona enfocada; números f/ grans (diafragma més tancat), més zona enfocada.

2. La distància al subjecte (La clau en la que poc s'hi pensa): Com més a prop estiguis del que fotografies, més petita és la profunditat de camp. Si fas un primer pla d'un detall molt a prop, la zona nítida serà petita encara que tanquis el diafragma al màxim. En canvi, si el teu subjecte és una muntanya a l'horitzó, a f/5.6 ho tindràs gairebé tot enfocat.

3. La distància focal i la fabricació de l'objectiu: Un gran angular (un 16mm o un 24mm) té, per pura física, una profunditat de camp molt gran. Un teleobjectiu (un 200mm, per exemple) la redueix dràsticament.

   • El detall també a recordar: Compte aquí amb la construcció del teu objectiu. Hi ha objectius que obren molt (un f/1.4), però que per disseny de fabricació tanquen com a màxim a un f/5.6 o f/8. Això és un autèntic handicap sobre el terreny si necessites estirar la profunditat de camp de forma tradicional o utilitzar el "punt dolç" (ja en parlarem en una altra entrada).

4. La mida del sensor (El gran oblidat): La profunditat de camp també varia segons la mida del sensor de la teva càmera. Amb exactament el mateix objectiu, distància i diafragma, una càmera Full Frame oferirà una profunditat de camp molt més petita (més fons desenfocat) que una càmera amb sensor retallat (APS-C o Micro 4/3). El que a f/11 queda nítid en un sensor petit, pot demanar més tècnica en un de format complet.

A l'esquerra f7.1 a 600mm. la central a f3.2 a 200mm. i la de la dreta f2.8 a 100mm.

Consell pràctic: No et capfiquis només amb el número f/. Si busques un fons molt net i que aïlli al subjecte, a vegades és més efectiu fer un pas enrere, muntar un objectiu més llarg (tele) i apropar-te al subjecte, que no pas dependre només de tenir una obertura molt gran (lluminosa).

Per què les càmeres modernes han eliminat aquest botó?

Per què les càmeres modernes han eliminat aquest botó?

Si tens una càmera mirrorless (sense mirall) de darrera generació, és molt probable que busquis aquest botó i no hi sigui. Significa que a les càmeres noves no els cal? Al contrari.

A les antigues reflex, el visor era òptic, veies directament el que passava a través de l'objectiu. Si tancaves el diafragma amb el botó, la imatge es fosquejava tant que a vegades no es veia res. Era un sistema poc còmode però, un cop t'acostumaves, molt pràctic.

Les mirrorless actuals treballen amb visors electrònics (pantalles). El visor o la pantalla ja et mostren generalment el desenfocament de la teva foto en temps real, però el processador de la càmera augmenta la llum digitalment perquè no ho vegis fosc. El botó físic ha perdut el sentit perquè la tecnologia ja fa aquesta feina de fons.

Aquesta fotografia està feta amb un f5.6 a 24mm. Beta Georgis (Església de Sant Jordi en amhàric)

El parany del f/22: Quan tancar massa et destrossa la nitidesa

Per acabar, un advertiment per evitar un dels errors més comuns en fotografia de paisatge. Davant d'una escena on ho volen tot nítid, és fàcil pensar: "Poso un f/22 o un f/32 i m'asseguro el tret".

Error.

Si tanques el diafragma al màxim, entraràs en un fenomen físic anomenat difracció. La llum, en forçar-la a passar per un forat tan petit, es deforma i es dispersa. El resultat és una foto que sí, ho tindrà tot tècnicament "dins de focus", però serà una imatge tova, sense textura i mancada de la nitidesa que busques.

Fotografia feta amb un f2.8. a 14mm utilitzant la hiperfocal. Aurora Boreal captada a Senja, Noruega

Com ho solucionem sobre el terreny? Busquem el "punt dolç" de l'objectiu, que acostuma a estar entre f/5.6 i f/11. Si necessitem que tot surti nítid des de la punta de les botes fins a l'infinit, no destruïm la qualitat de la imatge tancant a fons; juguem amb la distància focal, busquem la distància hiperfocal (en parlarem un altre dia, que això dona per un post sencer junt amb el "punt dolç") o fem servir tècniques com el focus stacking.

Fes la foto, usa la pantalla, fes zoom digital al 100% per comprovar els detalls i oblida't de les "fórmules màgiques" d'Internet.

I tu? Sabies per a què servia aquest botonet de la teva càmera o et pensaves que era mera decoració? Deixa'm un comentari aquí sota amb el model de la teva càmera i mirem si encara et cal buscar-lo o si la teva tecnologia ja ho fa per tu!